sábado, 14 de abril de 2007

Los atributos de la seda



Los atributos de la seda
Traducida a diecisiete idiomas, vendió unos 700.000 ejemplares.

Hervé Joncour, el protagonista, viaja periódicamente desde Lavilledieu a Japón con el objeto de proveerse de huevos de gusanos de seda.

Sólo un gesto: ceremonia ritual del te y una mujer que alza la mirada y muestra fugazmente unos ojos almendrados, rompe en trizas la sorpresa, superponiéndose a la expectativa de una mirada oblicua.
Novela poema como ideogramas trazados en papel de arroz.
La seda es como coger la nada. Se escabulle entre los dedos.
Y la frase monumental dicha por el protagonista:
“Morir de nostalgia por algo que no vivirás nunca”.


sábado, 7 de abril de 2007

Vicent Andrés Estellés




Vicent Andrés Estellés.

Biografia mínima imprescindible:

http://www.escriptors.cat/autors/andresv/pagina.php?id_sec=228

http://es.wikipedia.org/wiki/Vicent_Andr%C3%A9s_i_Estell%C3%A9s


Burjassot 1924 - València 1993.

Llibres:

Ciutat a cau d'orella (Ciudad al oído, 1953)

La nit (La noche, 1956)

Donzell amarg (Doncel amargo, 1958)

La clau que obri tots els panys (La llave que abre todas las cerraduras, 1971)

Llibre de meravelles (Libro de maravillas, 1971)

L'Hotel París (El Hotel París, 1973)

Festes llunyanes (Fiestas lejanas, 1978)

El corb (El cuervo, 1979)

Xàtiva (1980)

La Marina (1981).

En 1978 li va ser atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i en 1984 el Premi de les Lletres de la Comunitat Valenciana.

ELS AMANTS

La carn vol carn.
Ausiàs March


"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

(Llibre de meravelles, 1971)


No hi havia a València dos cames com les teues.
Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,
amb una teranyina de llàgrimes als ulls.
On ets? On són les teues cames tan adorables?
Recórrec l'Albereda, aquells llocs familiar.
Creue les nits. Evoque les baranes del riu.
oh la solemnitat de la teua carn tendra.
del teu cos adorable sobre les llargues cames!
No hi havia a València dos cames com les teues.
Llargament escriuria sobre les teues cames.
Com si anares per l'aigua, entre una aigua invisible,
entre una aigua claríssima, venies pel carrer.
La carn graciosa i fresca com un cànter de Serra.
I jo t'evoque dreta sobre les teues cames.
Carregaven els hòmens els ventruts camions.
Venien autobusos de Gandia i Paterna.
Eixien veus dels bars, l'olor d'oli fregit.
Tu venies solemne sobre les teues cames.

Carrer avall, venies entre els solars, els crits,
els infants que jugaven en eixir d'escola,
la dona arreplegava la roba del terrat,
l'home recomponia lentament un rellotge
mentre un amic parlava dels seus anys de presó
per coses de la guerra, tu venies solemne,
amb més solemnitat i dignitat tu sola,
tota la majestat amada del crepuscle.
No hi havia a València dos cames com les teues,
amb la viva alegria de la virginitat.
Sempre venies, mai no arribaves del tot,
i jo et volia així, i jo ho volia així:
nasquí per aguardar-te, per veure com venies.
Inutilment Recórrec els crepuscles, les nits.
Hi ha els hòmens que carreguen lentament camions
Hi ha els bars. l'oli fregit, les parelles d'amants.
Jo recorde unes cames, les teues cames nues,
les teues llargues cames plenes de dignitat.

(Llibre de meravelles, 1971)

I

res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.

m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn molla que té
en llevar-li la crosta socarrada.

l'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,

me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.

cloc els ulls i me'l fot.

Vicent Andrés Estellés. Horacianes. Dins Obra completa. Vol. 2.

Eliseu Climent 1974.



Foto: Graffiti. Carrer de la Beneficència. Barri del Carme. València. Rosario Raro.1 d'abril de 2007.